Vida y sacrificio de Companys, d’Angel Ossorio y Gallardo.
L’advocat liberal-conservador, tal com ell es defineix, que va portar la defensa de Lluís Company durant els fets del 6 d’octubre escriu un apassionada biografia del president de la Generalitat afusellat pels feixistes. Ell reconeix que no pot ser molt acurat en algunes dades, ja que quan va escriure el llibre a l’exili no podia accedir a molta informació que restava a Espanya. Fa una defensa apassionada de la figura de Companys i de pas del model federal que Companys i altres sempre havien defensat. En aquests moments actuals, trobem a faltar a aquests intel·lectuals espanyols que defensen la nostra cultura i la nostra idiosincràsia, tant de mal han fet aquest anys de franquisme i de franquisme dissimulat en transició! D’aquesta manca d’opinió o no voler mullar-se o mullar-se a favor de la sagrada unitat de la pàtria, es veu que aquest model federal no pot funcionar en aquest moments. No per ganes dels catalans o valencians, sinó dels castellans, i ja ho han demostrat durant molt de temps i ho continuen demostrant. Per tant només sembla quedar un camí, i és els que aleshores era el minoritari i defensat per Macià i el seu Estat Català.
I per favor, a alguns catalans que sembla que li busquen al president Companys els defectes abans que les virtuts, heu pensat que potser necessitem referents! Està bé que s’investigue i es cerquen les errades per no tornar a repetir-les, però tractar-les com defectes aquestes errades crec que es passar-se. Voleu fer la feina als feixistes? O potser Companys va tenir moltes opcions en aquells temps convulsos?