Exodo, de Sílvia Mistral. Gallecs cap a l’exili.
A vista do Finisterre, recibe, pobo galelgo o saudo garimoso dos que nistre intre dooroso van care o exilio.Non perdades esperanzas, mantede o esprito ergueito que non tardará en cair o treidor que perante tres anos encheu de mortos Galiza e de loito os seus fogares.
Viva Galiza ceire. Viva Repubrica. Abaixo Franco.
Camí de l’exili,a bord de vaixell Ipanema, el mariners gallecs llegeixen aquest text en passar per les costes del seu país. No es compliran el seus somnis, ni aleshores, no quan va morir el dictador. Potser algun dia Galícia serà lliure de veritat, com també desitgen altres nacions oprimides pels espanyols?
Per altra banda, l’autora es capaç, i ho fa sense cap problema, d’escriure fragments en català i gallec. Potser molts intel·lectuals d’ara haurien de prendre exemple del respecte cap a les altres llengües de l’Estat. I després es pregunten com és que els moviments independentistes han crescut tant darrerament!