Exodo, de Sílvia Mistral. Descobrint un altre Mistral.

6 de Abril
Ha cesado la lluvia y el viento ha retornado la placidesa a los gestos y yo me siento, hoy, ungida de esperanza. Un estudiante me enseña a cantar en provenzal y traduzco al castellano “Magalí”, poema de Federico Mistral. Me extasío leyendo en el idioma del Mediodia francés. La riqueza y colorido de su léxico me parece superior a ninguna otra lengua. Hasta las estrofas que no entiendo me subyugan. Descubro que me gusta demasiado que el jovenzuelo me cante:
O Magalí, se tu te fa
Luno sereno
Lèu bello néblo me farai
T’acatarai.
Las refugiadas cosen o tejen bajo el pálido sol, como dice el propio Mistral, “procrea el trabajo y la canción”.

Aquest fragment pertany al llibre Exodo de l’autora catalana-cubana-gallega(?) on conta a manera d’un diari la seua experiència els darrers dies de la guerra i l’exili cap a Mèxic. Ací, mostra el seus coneixements sobre literatura i en especial, la provençal i la poesia de Frederic Mistral. Sembla mentida que amb el temps hem anat endarrere en aquest tema, i ara Mistral els sona a xinès a molta gent al sud el Pirineu! I això que és única llengua sense Estat amb premi Nobel de literatura!

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*