La noche, d’Elie Wiesel.

Després de llegir “L’amic retrobat” ara continue amb una història molt més dura sobre el pas de l’autor,un jueu romanès, pels camps de concentració i extermini de Birkenau, Auschwitz, Buna i Buchenwald. L’autor ens descriu les diferents etapes de la Shoa: discriminació, gueto, trasllat a camp d’extermini o concentració, marxa de la mort de camp en camp degut a l’avanç de l’exercit roig, per acabar finalment a Buchenwald, on es pot salvar a última hora gràcies a l’arribada de l’exercit americà. Descriu com les seues creences, la seua moral van caient i com l’afany de supervivència el transforma en un home amoral, malgrat tot el que va fer per poder salvar al seu pare. Un relat dur i instructiu que tots aquells que ara banalitzen la paraula Nazi haurien de conèixer i que deixaren d’anomenar Nazi a qualsevol que no estiga d’acord amb les seus idees.
“Jamás olvidaré esa humareda.
Jamás olvidaré las caritas de los chicos que vi convertirse en volutas bajo un mudo azur.
Jamás olvidaré esas llamas que consumieron para siempre mi Fe.
Jamás olvidaré ese silencio nocturno que me quitó para siempre las ganas de vivir.
Jamás olvidaré esos instantes que asesinaron a mi Dios y a mi alma, y a mis sueños que adquirieron els rostro del desierto.
Jamás olvidaré, aunque me condenaran a vivir tanto como Dios. Jamás.”

El vaig trobar a la botiga del Museu d’Història dels jueus de Girona.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*