De gallines, pollastres i el síndic de greuges.

Un veí d’un poble valencià a rebut un requeriment del síndic de greuges amenaçant-lo que té 72 hores per a desfer-se de 4 gallines i un pollastre que cuida a casa. Sembla que hi ha veïns al quals no els agrada la presència dels animalets. El requeriment també va contra l’ajuntament al que avisa que ha de fer complir l’ordre. Tot això em fa pensar:
– Hi ha gent amb tanta mala sang fins al punt d’arribar al Síndic de greuges i fer perdre el temps a aquest institució, que crec que té coses més importants a fer, amb una xorrada veïnal? Com alguns judicis de faltes que col·lapsen jutjats.
– El Síndic de greuges accepta aquestes xorrades? no té denúncies més prioritàries a atendre?
– Potser el denunciant és algú que té algun poder en l’administració.
– Que la gent de poble, no podem continuar essent de poble i conservar les tradicions del nostres majors sempre que respecten les mesures sanitàries obligatòries, com en aquest cas? Hem d’abaixar el cap la gent de poble davant de gent que no sap que és o era la vida en un poble?
– Durant tota la meua infància hem criat pollastres i conills al terrat i no ha passat mai res.
– Faran el mateix amb altres veïns del poble que també tenen animals?
– Perquè no es queixen dels petards i altres sorolls més molests en Falles?
Finalment, l’argúcia legal a la que s’han agafat per fer tot aquest merder ha estat que el propietari després ven els ous sobrants sense permís per fer-ho. Això és l’ecologisme que tant prediquen alguns?

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*