¡¡ya en el taller y en el campo resuenan , cantos de amor, himnos de paz!!

Qui m’ho anava dir que aquest himne que tan poc m’agrada, una vegada va ser perseguit i prohibit per la policia i el polítics espanyols!
Doncs sí, gràcies al nou número de la revista Lletraferit he descobert que a l’estiu de 1909, quasi al mateix temps que la setmana tràgica de Barcelona, aquests versets de l’himne de l’exposició varen ser utilitzats pels contraris a la guerra de Marroc i manifestar la seua oposició a la sagnia que provocava aquesta guerra entre el jovent valencià, i les conseqüències econòmiques que això provocava en la nostra, ja empobrida societat. Com a l’ajuntament manaven els republicans de Blasco, sembla ser que els favorables a la guerra eren pocs i després del primer us d’aquests versets com a protesta, el govern civil va utilitzar el mateixos mètodes que encara hui utilitza per fer callar als que protestaven, i que finalment hagué de prohibir la interpretació de l’himne de l’exposició durant uns mesos. Quina diferència més gran amb el que ara simbolitza aquests himne per molts valencians!

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*