Entre el Túria i el Ridaura

“No podràs -va dir la rosa-: jo t’aconsellaria que anares en sentit contrari.
Això li va semblar a Alícia una bajanada; de manera que no va dir res, però va eixir immediatament a trobar-se amb la Reina Roja. Sorprenentment, una estona després l’havia perdut de vista, i va descobrir que ella mateix estava entrant novament per la porta.
Va retrocedir un poc enfadada, i després de de cercar amb la mirada a la Reina (a la que va divisar a la llunyania), va decidir provar aquesta vegada a caminar en sentit contrari,
El resultat va ser magnífic. Encara no portava un minut caminant, quan es trobar cara a cara amb la Reina Roja.”
Anteriorment Alícia havia intentat seguir un camí sense èxit, potser hauria d’haver recordat que dins del mirall tot es mou en sentit contrari a com es mou al món real?
Més tard la Reina li dóna un galeta seca per calmar la sed i a l’inici del llibre Alícia li comenta al seu gatet que potser la llet de dins del mirall no es pot beure (una predicció de la distinta topologia d’algunes molècules orgàniques?).
Aquest segon llibre sobre Alícia conté més sorpreses matemàtiques o lògiques que no pas el primer, Alícia al país de les meravelles. Continue llegint i a vore que més trobem més endavant.