L’illa perduda, d’Aurora i Prudenci Bertrana.

Seguint amb les lectures de l’escriptor gironí i després de descobrir els Paradisos oceànics de la filla Aurora, descobrisc aquest novel·la escrita a quatre mans entre pare i filla, quan el pare, a al fi, va haver de cedir a les pretensions de la filla de ser escriptora. Sembla ser que quan es va publicar la versió en castellà a l’any 1954 només apareix ella com a autora i això va crear certa confusió sobre l’autoria que la mateixa Aurora es va afanyar a desmentir aclarint l’autoria conjunta de la narració, i especificant que la traducció al castellà si que l’havia feta ella, però fent certs canvis a la narració.
La narració és una aventura a dalt d’un vaixell pels mars del Pacífic sud, el que podria ser la primera novel·la d’aventures marineres com les de Stevenson o London, però en llengua catalana. Narra l’intent del protagonista de retrobar i ajudar a un amic perdut en una illa difícil de trobar, ja que està allunyada de les rutes normal de navegació, i de les penalitats i alegries que passa durant aquest viatge en un vaixell amb una peculiar tripulació.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*