Carroll, el gat de Cheshire i la matemàtica pura.
“He vist moltes vegades un gat sense un somriure, però mai un somriure sense gat! És el més estrany que he vist en tota la meua vida!”
Aquest pensament d’Alícia al famós conte quan s’acomiada de la seua trobada amb l’estrany gat de Cheshire Martin Gardner, en Alícia anotada, l’interpreta com una descripció que fa l’autor de la matemàtica pura. Moltes parts de les ciències matemàtiques s’apliquen en coses coses conegudes, però hi ha un part, el que diuen matemàtica pura, que sembla allunyat de la realitat diària. No estic molt d’acord, potser encara no s’ha descobert on aplicar-ho, com en altres especialitats matemàtiques que semblaven molt teòriques i passats uns anys es troba una aplicació pràctica per aquestes teories.
Finalment Martin Gardner ens recorda un pensament de Bertrand Russell sobre aquesta qüestió: ” Allunyades fins i tot de la menyspreable realitat de la natura…uns cosmos ordenat, on el pensament pur pot habitar com a la seua pròpia llar, i on un dels nostres més noble impulsos, almenys, pot escapar de l’exili monòton del món real”. Crec que ho deia algun filòsof grec, el saber pel saber,o alguna cosa semblant.
