Escafarlata d’Empordà, d’Adrià Pujol Cruells.

Després de Picadura de Barcelona i la seua Guia sentimental de l’Empordanet, ara tocava ja l’Escafarlata. En aquest dietari biogràfic, aparentment sense ordre ni concert, l’autor ens narrar la seua joventut per la sub-comarca de l’Empordanet (Pla dixit) i el seu desarrelament a Can Fanga. Apunts curts, amb diverses formes de narrar i amb exercicis narratius autoimposats per l’autor que et poden agradar més o menys, però trobe aconseguits.
Hi ha apunts més aconseguits que altres per al meu gust, com el de la teoria antropològica sobre els pagesos actuals, el premis literaris o el de la barraca de Liris de Tamaria, on no puc ser imparcial mai. Ara, reconec que després de Picadura de Barcelona m’espera més d’aquesta obra anterior de l’escriptor de Begur. Però no decep, en ella ja mostra el seu sarcasme, el seu coneixement de la llengua, de la gent de l’Empordanet, l’ús de diferents maneres de narrar, i, evidentment, com “collonar-mos” als lectors, hi hi hi

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*