Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

El fill del coronel, de Joan-Daniel Bezsonoff.

Joan-Daniel Bezsonoff sempre diu que deixa això d’escriure, però sembla que la diabòlica passió d’escriure planiana pot més que la seua voluntat de deixar-ho. Els seus seguidors agraïm que l’escriptor de Nils sucumbeixi a aquesta passió i ens haja alegrat la nostra diabòlica passió lectora amb una altra part de les seues peculiars vivències per la França jacobina. Aquesta vegada ha tocat contar el seu pas obligatori per l’exercit francès per fer el servei militar.
Amb sucoses anècdotes ben trenades i recordant els seus personals gustos musicals i cinematogràfics (dels quals compartisc uns quants), l’autor ens narra un any de la seua vida amb petits flasbacks d’altres èpoques. Una delícia que quan la comences no la pots deixar. Ací vos deixe una mostres dels seu humor, humor Bezsonià,i una crítica molt millor que la meua, la de Joan Garí al diari Ara:

-El brigada Clerc em presentà al tinent de vaixell Leroux, amb cabell blancs i la talla ideal per servir en un submarí.

– Vostè és una nul·litat militar, però és molt simpàtic.
– Només recordaré la segona part del compliment,senyor brigada.

Com a bon militant, en Miquel disposava d’un pot de pintura al cotxe i va començar a pintar “Ni França, ni Espanya, Països Catalans” quan una furgoneta de la Gendarmerie va interrompre’l en plena feina.
En Miquel, molt pet, no pogué engegar. Els digué:
– Aneu-vos-en a cagar a la vinya!
Els gendarmes van advertir-lo:
– Vous serez fiché comme terroriste catalan.


Crítica de Joan Garí

Per cert, Joan-Daniel, jo si he llegit L’Hereu Noradell i el recorde, hi hi


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.