El pont de mar blava, de Lluís Nicolau d’Olwer.

Ja feia temps que havia escoltat parlar d’aquest llibre a la premsa (no recorde si l’Avui, El Punt, o l’Ara), però l’edició que recomanaven estava esgotada feia anys. Gràcies a l’editorial Adesisara, el podem trobar de nou a les llibreries, i només cal agraïr a aquests valents editors per tornar a posar en circulació aquesta petita joia amb la que, a través de les sueus pàgines, viatges de Tunísia a la Sicília d’inicis de segle XX, d’una manera que sembla acostar-se més a la poesia en alguns fragments, que no a la prosa de viatges. Un gran descobriment d’aquest escriptor que ens han tingut amagat o oblidat durant molts anys. Mireu com comença i com justifica el títol del llibre:
“Diuen els geòlegs que, en èpoques remotes, una mena de passera, sobreeixint de les aigües, migpartia la Mediterrània en dos llacs: el de ponent i el de llevant. De Calàbria a Tunis, per un pont de roca viva, les espècies animals anaren i vingueren de l’Europa a l’Àfrica; a l’home, tocatardà com és, li ha calgut servir-se del pont líquid. Alguna raó hi ha que la mateixa paraula designi el pont, en llatí, i la mar, en grec.”
Aquest llibre en realitat el va fer con a conseqüència de la preparació d’un altre llibre sobre l’expansió catalana al Mediterrani, però després d’una petició personal d’una amiga va néixer aquesta visió més literària de d’aquestes dues part del nostre mar, on els catalans deixaren la seua empremta. Per cert, a la meditació històrica final, els aragonesos no eixien molt ben parats.
Un dubte, va llegir aquest llibre Lluís Llach abans de composar el seu Pont de mar blava?

Un petit pensament sobre l’educació de l’època (potser encara és vigent en alguns altres àmbits):
“Massa parlen, els llibres, dels imperis militars, i omplen el cap dels minyons amb idees immorals i falses, Si d’imperis cal parlar, valdria més de posar en primer aquells que (com Cartago, Venècia, Anglaterra) basats en el domini de la mar, han fet progressar elements indispensables que són de llur pròpia existència: el comerç, la geografia i la física.”

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.