Paradisos oceànics, d’Aurora Bertrana.

Abans que Josep Maria de Sagarra visités la Polinèsia i escrivís el seu llibre “La ruta blava”, l’escriptora gironina Aurora Bertrana ja havia fet un viatge semblant i havia deixat les seues impressions per escrit en aquest llibre que vaig trobar al darrer mercat d’encants que es va fer a la rambla de Sant Feliu de Guíxols. L’autora visita les illes de la Polinèsia francesa dedicant cada part de la narració a cadascuna de les illes que visita. No cau en la temptació de lloar al bon indígena, com faria el típic escriptor de best sellers, ja que se’n troben en aquella època. Fins i tot en un dels capítols ens descriu com aquests indigenes passen en pocs minuts de dur una vida diguessin moderna, per fer-se passar per maoris de pel·lícula, ja que s’acosta el vaixell correu i amb ells turistes als que poden treure algun dòlars per poder anar tirant.
Muller molt independent, ho demostra a cada anècdota narrada on ella és normalment la protagonista. Al viatge va acompanyada, però ho sabem per altres circumstàncies, ja que ella en cap moment menciona a l’home o amant en aquell moment que l’acompanyà al viatge (El Sr. Choffat s’havia enamorat de “les meues cames i altres accessoris”).
Aquests dies que tan es parla de religió destaque les seues impressions sobre els missioners que anaven a evangelitzar pels mars del sud. Al capítol on fa un resum de la història de Tahití, ens explica que temps després d’arribar els missioners protestants, arriben el missioners catòlics. Si per als habitants d’aquelles illes ja va ser un gran salt el pas de paganisme al cristianisme (en aquest cas versió protestant), ara que volien els catòlics? marejar-los més? Tot això desemboca en una baralla entre francesos (catòlics) i anglosaxons (protestant) on els més perjudicats són els més innocents. I tot això em fa preguntar-me, perquè aquesta dèria evangelitzadora de les religions cristianes i musulmanes? Perquè els jueus o hindús o altres no la tenen o no es nota tant? No poden deixar a la gent en pau?


Per cert, Aurora és filla del també escriptor gironí, Prudenci Bertrana.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*