Dune, de Frank Herbert.

Fa molts anys que anava darrere d’aquest llibre, més concretament des de que vaig veure la pel·lícula de David Lynch. Ara l’he trobat en un mercat d’intercanvi i l’he pogut llegir. Però la pregunta que em faig és: “és una novel·la de ciència ficció a l’estil més tradicional del terme?”. Per mi només té de ciència ficció l’ambientació en un imperi galàctic en el futur amb un sistema polític feudal on els feus són planetes sencers. És una història on es plantegen molts problemes que encara tenim actualment a la nostra societat: ecologia, religió, pacifisme, ….i crec que al estar escrita als anys seixanta abunda una gran proliferació de l’ús de drogues degut a que en aquella època ja començaven a fer-se perillosament populars.
No sé si l’autor en prenia o no, però sí puc dir que va tenir una gran imaginació per crear tots aquests mons que descriu a la novel·la, cosa que t’obliga a consultar el petit diccionari que hi ha al final del llibre. En aquest diccionari, que jo vaig mirar al final de la narració, descriu coses que no recorde haver vist al llarg d’ella, potser perquè ja pensava utilitzar-les en les seqüeles que va fer posteriorment?

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*