Per sempre, de Santiago Díaz Cano.

Compartisc l’opinió de Joan Daniel Bezsonoff, com pot ser aquest novel·lista tan desconegut amb la quantitat de fem que es publica per aquest món de Déu? Gràcies a ell el vaig descobrir a Memòries d’un porc, i ara també m’ha fet descobrir la seua segona novel·la, que potser no arriba al nivell de la primera, però que val la pena llegir per gaudir del seu humor negre. Només per les Instruccions d’ús ja la val pena obrir el llibre i llegir les primeres pàgines d’aquesta novel·la negra valenciana. I si voleu un crítica millor que la meua llegiu a Joan Daniel.
Benet torna a casa abans d’hora i es troba amb una situació desagradable, així comença la narració. Després al llarg dels capítols i els apèndixs, l’autor va narrant els fets i les sensacions que té el protagonista després de cometre un crim i com es planteja el seu futur. Al contrari de la gran novel·la de Dostoievski, no hi ha cap policia pel mig que tracte de cercar al culpable, i per tant, en la meua opinió, el final queda un poc obert a dues possibilitats. Cada lector tindrà la seua opinió, potser l’autor ens ho pot aclarir. I una altra diferència amb Crim i càstig és que la narració no és lineal en el temps. Als capítols narra els fets i als apèndixs les possibles raons d’aquests fets. Aquests es poden llegir a bé al final dels capítols, com he fet jo, o intercalats, com també està indicat a les instruccions d’ús. No crec que hi hagi molta diferència entre una manera i l’altra, gaudireu igual d’aquest relat breu de l’escriptor i professor de matemàtiques saforenc.

“Hom s’abstindrà d’administrar-lo a pacients amb demostrada al·lèrgia a la lectura i els seus derivats” (Contraindicacions)

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*