Las inquietudes de Shanti Andia, de Pio Baroja.

Això dels mercats de llibres de segona mà va bé per trobar llibres pendents de llegir. Ja fa temps que volia llegir alguna cosa de Pio Baroja i a la parada de llibres que es posa sota les arcades de la Rambla de la Llibertat, a Girona, vaig trobar aquesta novel·la que narra l’experiència vital i marinera d’un jove basc de nom Shanti. Al mateix temps i entrellaçada amb la seua pròpia, el protagonista va contant la vida del seu oncle, un aventurer que es posa en alguns negocis, que a aquella època ja començaven a ser mal vistos (el tràfic d’esclaus) i les seues vicissituds.
Una novel·la que et trallada, no només al País basc, sinó a diferents llocs del món, on els antics navegants bascos havien deixat la seua empremta. Antics, sí, ja que com el mateix protagonista reconeix al final, els seus fill no seguiran, i els joves ja no volen ser marines d’altura, prefereixen altres oficis; i ell es partidari d’això, però li queda la melancolia del passat.
M’ha fet gràcia que el protagonista reconeguera en diferents parts de l’obra, que per ell, el castellà era un llengua estranya i que li costava parlar-la, i que per això, quan era jove, li costava fer-se entendre entre els espanyols, sobretot els andalusos; no ho diu amb gent d’altres nacionalitats. Potser haurem de replantejar aquest patriotisme que ens ensenyaren a l’escola sobre la Generació del 98? o és que a mi m’ho explicaren en un anys equivocats?

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*