Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

L’Ebre, un riu que fa pujada, d’Arturo Gaya.

Arturo Gaya, més conegut com Quico el Cèlio, ens presenta el seu personal recorregut pel riu que el va vore nèixer a la ciutat de Tortosa. Des de la desembocadura fins a la ciutat de Fontibre, on presumptament naix el riu més cabalós de la península, ens va descobrint els llocs que a ell més li han impactat. Potser cada lector faria una ruta diferent o destacaria altres indrets, però això ja ho recorda l’autor al final del llibre quan diu d’ell que pot ser ampliat amb les suggerències del lector.
Personalment, m’han agradat més les parts on parla de zones que conec o he visitat o de les referències literàries a altres autors ebrencs, com el gran Jesús Moncada o l’autor de Benissanet, Artur Bladé Desumvila, o a les cançons del seu grup musical més conegut, Quico el Cèlia, el noi i el mut de Ferreries. A més, estic totalment d’acord amb ell sobre que la majoria de tradicions pugen riu amunt,ja que la majoria de civilitzacions arribaren a la península per mar, i per tant entraren cap a dins seguint camins i les cursos del rius, i per tant la jota té origen valencià i català, malgrat que altres diguen el contrari. I com diu ell a les primeres pàgines, els aragonesos que entenen del tema, així ho reconeixen.
Que recorda la gent tota
esta és la bonica història
que recorda la gent tota
d’aquell conegut poeta
del qui va nàixer la jota.

Aben Jot era el seu nom,
la seua terra València,
la seua música alegre
tenia molta influència.

Per no amagar la injustícia
i per contar la veritat,
va haver de deixar València
i va marxar desterrat.

I en lo seu llarg caminar
anava de poble en poble
en lo seu llarg caminar
mai va perdre l’alegria
mai va deixar de cantar.

Quan Aben Jot la cantava,
s’omplia la plaça tota.
I la música va ser
coneguda com la Jota.

Per Catalunya i Mallorca
La Jota primer va créixer.
I va arribar a l’Aragó,
què és on més se va conèixer.

Vaja feliç que seria
si ara l’home ho pugués viure
i què feliç que seria…
Tanta gent que canta i balla
en la seua melodia.

Que recorda la gent tota
esta és la bonica història
que recorda la gent tota
d’aquell conegut poeta
del qui va nàixer la jota.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.