Viaje alrededor de la Luna, Jules Verne.

Aquesta novel·la és la segona part d’una anterior titulada “De la terra a la lluna”. Crec que és de les narracions menys assequibles al públic juvenil. L’autor, cercant al versemblança, utilitza tots els coneixements científics de l’època per contar les aventures d’aquests tres aventureres que viatge dins d’una bala de canó cap al nostre satèl·lit, i això fa que la narració perda fluïdesa, però per altra part, enganxe al que busca la part més científica de l’obra, sobretot per la part històrica: que se sabia o es pensava en aquella època?
Aquesta narració ja la coneixia en format de còmic editat per Bruguera quan jo era adolescent, però unint les dues novel·les en una historieta d’unes 30 pàgines.
El llibre es completa amb el conte curt Una hivernada al gels, on conta com un pare va a cercar al seu fill perdut al mar àrtic i descrivint les penalitats de navegar per aquestes altes latituds durant el segle XIX, i com han d’afrontar els perills del gel i el fred amb eines de fa dos segles.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*