Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

El món d’Horaci, de Vicenç Pagès Jordà. Horacianes tocades per la tramuntana.

La caòtica vida d’un pis d’estudiants a la Barcelona olímpica es reflectida en aquesta novel•la escrita d’una forma “caòtica”, per dir-ho d’una manera, o com diu l’autor escrita amb el mètode paranoic-crític , ja utilitzat pels surrealistes com el pintor Dalí. Jo diria més modernament i Sopadecabrament, tocat per la tramuntana. Diferents estils en cada capítol i diferents maneres de narrar donen un conjunt amb un final obert en alguns punts., potser per fer volar la imaginació del lector?
Després de la lectura i com a matemàtic, encara pense i amb més raó que la gent que busca trames ocultes a tot arreu i complots internacionals amagats hauria d’estudiar un poc de probabilitat. Potser no li donaria tantes voltes al cap cercant raons a coses que són meres coincidències sense importància. Potser haurien de fer el típic problema que s’explica a les escoles quan fas probabilitat, el problema de l’aniversari? I així veurien que algunes coses són més probables del que es pensa? O llegir “L’home anumèric” de John Allen Paulus.
He fet un recull d’algunes de les reflexions del protagonista, que plagiant el nom del famós poeta anomene d’aquesta manera:

Horacianes tocades per la tramuntana.
1.Cartes
-És un yuffie (Young urban faliure, com un yuppie per ò en fracàs).
-Vaig haver de comportar-me d’una manera molt desagradable per aconseguir dormir sol.: soc el teu cavaller, tu ets la meva bandera.
-No cal dir que el conductor (d’un taxi a New York) era una barreja de Robert de Niro i Anthony Perkins.
-T’hauria agradat veure el mercat de llibres antics del Gran Basar, on he passat cinc hores brevíssimes.
-Babutxes d’or (com els teus cabells, cordes d’arpa que voldria llepar fins que en sagnés la llengua)
-El diamant de l’escarabat. El robaria i te l’enganxaria amb saliva al melic.
-L’estàtua d’Afrodita que hi ha entre les columnes de la stoa d’Àtal (com diria el poeta, només hi ha una altra cintura com la seva, i ja saps quina vull dir).
2.Bloc
-Tot estalvi, sobretot d’energia, implica la mateixa despesa en un altre àmbit, particularment en l’àmbit immaterial…..L’augment de materialitat implica sempre la pèrdua d’espiritualitat , i a la inversa.
-La publicitat és intrínsecament perversa.
-Classificació dels amors: anuals, que es panseixen quan ve el mal temps,; vivaços, duren més d’un any; bulbs, es mantenen subterranis fins que floreixen, i tu ja m’entens.
-No nego que ahir em vaig adormir fullejant el Calculus (Spivak).
-L’amor és una funció (matemàtica)
-Babydollejar, pfeiffejar, Suelyonejar…..
3.Altres.
-El príncep dels semiòtics.
-Quan la suggestió té orígens divins i és exercida sobre un nombre suficient de testimonis s’anomena “miracle”.
-¿Recordeu John Goodman a Barton Fink?…..Era la Bèstia, pitjor que l’Orson Welles a Sed de mal.
-Les lletres llisquen de baix a dalt en negatiu mentre sonen les variacions de Glenn Gould versionades per Henry Mancini a la manera de Michael Nyman homenatjant Nino Rota.
-La Coca-cola que inicialment contenia cocaïna.
-¿Hi ha cap intel•lectual que no reconegui que mira la televisió, si més no un parell d’horetes al dia? El silenci em respon, i això em basta.
-Els estudis apunten que la televisió en els asils accelera la demència senil.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.