Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Narragoniem, de Chema Sánchez Alcón

Narragoniem, de Chema Sánchez Alcón.
“Las “memorias” post morten de fulanito se hubiesen vendido como rosquilles y hubiesen hecho ganar mucho dinero a la empresa y al que escribe estas letras. Con el planteamiento actual entierro todas mis il·lusiones por abrirme una carrera como narrador de actualidad y me meto en camisa de once vares tratando de darle una dimensión diferente a un crimen común.”
Uns documents trobats al CNI actual (antic SECED) serveixen a l’autor per escriure una novel·la al voltant dels presumptes crims que un advocat franquista, fill d’un cacic de províncies, hauria comès amb tota impunitat, aprofitant-se del seu càrrec dins de la dictadura franquista. Però com diu l’autor en aquest text que he reproduït, ell no es conforma en contar només uns fets truculents, que potser hagueren estat bé per un d’aquests best-sellers que es venen com a xurros, però que no tenen cap substància. Ell ho conta de manera diferent, amb una espècie de vides paral·leles de Plutarc, però no amb grans personatges històrics, sinó comparant la vida del protagonista dels fets amb la vida d’uns “bojos” que viuen en pintures famoses exposades en diferents museus. Així al mateix temps que conta un fets dels anys cinquanta en conta les diferents maneres de com s’ha tractat el problema de la bogeria i els malalts mentals al llarg dels temps, i deixant una mica en l’aire una famosa pregunta: el bojos, estan dins o fora?
En definitiva una agradable sorpresa de llegir, del millor que he descobert darrerament i més si aquesta agradable sorpresa ve d’un company de feina. Jo la recomane, i molt.
CAM05370


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.