Entre el Túria i el Ridaura

Puig de les cols.
Les ratlles traçades als mapes a la divisió comarcal moderna del nostre país han fet que el Puig de les cols tinga l’honor, si es pot dir així, de ser el cim més alt del Baix Empordà. Avui he pujat fins allà, però havent fet una volta abans fins a Sant Benet del bosc. He eixit del poble pel carrer de Pecher per pujar pel coll de Portes per envoltar el Puig Gros per una senda que no coneixia, ja que no està marcada. Des del coll de la Mare de Déu, s’agafa el camí que va cap a Sant Benet del bosc, un mas i ermita perduts actualment. Enlloc de continuar recte, he baixat per la pista en direcció a Casa nova i quan aquesta comença a pujar he agafat el camí de la murtra per arribar al Coll de la creu d’en Barraquer i d’allà al cim del Puig de les cols.
Al coll de la creu hi ha l’homenatge excursionista al xic que va morir en aquell lloc durant la marxa de l’aigua de fa uns anys.
Al cim del Puig de les cols m’he trobat una petita sorpresa, he trobat que els alumnes del centre on treballava fa anys, l’IES Sant Feliu de Guíxols, pugen cada any a canviar el naixement que hi ha allà dalt i la llibreta de recordatoris, i evidentment tot açò promogut pel gran mestre Joan Pinsach, al qual i gracies a les noves tecnologies, he pogut avisar d’on estava en aquell moment esmorzant.
A la baixada, les males notícies: al cim escoltava soroll de motos, i els he vist passant per sendes que pensava que estaven prohibides per aquest ús. Ho he pogut confirmar, ja que la senda que va del coll de l’Escorpí cap a Quatre camins, en teoria havia d’estar tancada amb un pals per impedir del pas d’aquests vehicle, i evidentment, alguns pals de fusta estaven arrancats per poder passar amb motos que l’únic que fan és desfer les sendes. Que no poden anar per les pistes que hi han?
Finalment, he baixat al poble per la urbanització Casa nova i entrant al poble pel mateix carrer seguint la riera de Mas canada.