Perpinyà-Elna-Cotlliure, 28-7-2016

Perpinyà-Elna-Cotlliure. 28-7-2016
Després d’uns anys he tornat a visitar la capital del nord del meu país. Feia temps que no anava i volia tornar a veure el Palau dels reis de Mallorca i el Castellet, i perdre’m un poc pel centre de la ciutat. Sembla que Joan Daniel Bezsonoff té raó sobre el futur de la llengua, aquesta vegada no he escoltat ningú parlar català, tret d’una de les senyores que venien les entrades al Castellet. Potser és l’estiu i la ciutat és plena de francesos del nord que venen a passar uns dies, però la situació que he viscut no ajuda a ser optimista. Molta bandereta i alguna estelada, molta catalanitat de fireta, sobretot al rugbi, però res, la colonització francesa cada vegada és més potent en matèria lingüística sobretot. Almenys al cotxe podia escoltar ràdio Arrels.
Aquesta vegada he visitat la catedral de a ciutat, on està la tomba del rei Sanç de Mallorca. Iniciada pels reis de Mallorca, va ser acabada sobretot a partir del segle XV i la major part de les obres són barroques o més modernes. Al Castellet i al Palau cap novetat, continuen igual que la darrera vegada que vaig anar, i l’única novetat és que la botiga de l’USAP està ara vora riu, per si algun usapista es vol passar.
Una cosa que m’ha fet gràcia és que al passar per davant de la prefectura (crec que era aquest edifici) he vist quatre cartells cadascun amb una paraula: llibertat, fraternitat, igualtat i laïcitat (evidentment en francès), sembla que modernament han incorporat un terme nou a la triada de la revolució francesa. Ara, val per alguna cosa?
Vist el panorama vaig decidir marxar cap a la costa fent una aturada al Elna per visitar la catedral d’aquesta ciutat que va ser un dels bisbats catalans més importants de l’edat mitjana. Allà vaig dinar en un petit bar prop de l’església i després vaig anar a visitar-la. Val la pena caminar pel claustre d’aquesta antiga catedral i observa els capitells, la majoria estan un bon estat. Ací també m’atengueren en català l’entrada al claustre, però el que no costa trobar, tant ací com a Perpinyà són llibres en català que no siguen infantils, és clar. Sembla pitjor que a València: el català només val per llegir els nens i els escolars, on anirem a parar! Els adults hem de llegir obligatòriament en castellà o francès!
Aquesta ciutat va ser totalment destruïda per l’exercit francès de Felip l’Ardit en 1285. És un exemple de les barbaritats que els francesos han fet per allà i encara continuen fent de manera més sibil·lina. Parlem de que els catalans i els espanyols no recorden la història, però els catalans i francesos tampoc la recorden molt.
Com sempre, malgrat que trigue més, m’agrada tornar per la carretera de la costa, entre les vinyes verdes vora el mar que va dir fa molt de temps un poeta. Ara sembla que ha hagut un incendi els darrers anys i el paisatge ja no és tan verd. Vaig parar a Cotlliure per nadar un poc a la mar, sota la torre del rellotge i comprar unes cerveses Cap d’ona i Canigó. Es nota molt la temporada turística en aquesta ciutat, es plena de gent i cotxes.
A la tornada vaig parar al coll de Belitres on han construït un memorial de l’exili. Ara, s’han oblidat de treure la vergonya de monòlit que van posar els franquistes. Aquest, està tot ratllat en vermell, potser per recordar que el varen posar uns assassins? S’ha parlat molt darrerament del monument del riu Ebre a Tortosa, potser per la seua grandària destaca més, però a molts pobles dels Països Catalans encara queden petits monuments que no per la seua mida, deixen de ser menys molests per a qualsevol persona que es declare demòcrata.
De tornada un parada tècnica o nostàlgica a Sant Martí d’Empúries.
IMG_0886

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*