El professor d’història, de Joan F. Mira.

“..i si algun escriptor, d’altra banda, imaginà, es volguera inspirar en la seua vida per a compondre`n un, en la vida del professor Manuel Salom, ara ja jubilat, més valdria que no ho intentara perquè és un vida avorrida i sense gens d’interès per a ningú, una vida que no val la pena contar o explicar no molt menys convertir-la en novel·la: ell mateix, el protagonista improbable, badallaria llegint-la, ell mateix no seria capaç d’arribar al final.”

Potser sí que té raó, la vida del professor és del més avorrit que hi ha per contar. Un professor cansat que es jubila i sembla voler fer certs canvis a la seua vida i acabar-la junt amb la seua estimada muller per no tornar-li a falla ara que una malaltia va acabant poc a poc amb ella. Però això no vol dir que la novel·la no siga interessant, tot el contrari, ja que si la vida del professor jubilat no és interessant, les seues reflexions repartides al llarg de tota la narració sí que ho són i molt: la València actual, els seus polítics, els professor universitaris, i moltes coses més són analitzada a través del pensament d’aquesta cansat professor d’història que després de tenir una accident lleu a l’entrada de la facultat i fer una primera i última classe, decideix avançar la seua jubilació i dedicar-se a altra coses més personals.

IMG-20160712-WA0007

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*