La capital del món, d’Ernest Hemingway.
A vegades els arguments en contra de la tauromàquia els pots trobar on menys t’ho esperes i aquest petit relat d’un dels més famosos amant de la “Fiesta” a nivell internacional és un. La mort més absurda que un pot trobar per culpa de la passió taurina l’he trobat en aquest relat ambientat en una pensió de Madrid. Un relat curt on ixen toreros, anarquistes, gent de poble i ignorant emigrada a la capital; i dins d’aquest darrer grup és on trobem al pobre noi que morirà de la forma més estúpida per culpa de la seua admiració als “Matadors”. M’ha vingut al cap un poc la pregunta: era Hemingway tan amant de la “Fiesta Nacional” com s’ha dit sempre pels defensors d’aquesta?
Per cert una frase pronunciada per dos capellans: “Madrid està matant Espanya”. Sembla que els espanyols no aprenen de les errades del passat. Quant se n’adonaran molts pobles d’Espanya del que la “seua estimada capital” fa amb ells?
