Entre el Túria i el Ridaura

Com pot una persona als 75 anys cantar com hi fa Raimon? No ho sé, ganes de treballa, creure en el que fas? Ahir al “Palacio de la Música” de Bunyol (“Los litros” pels del poble), Raimon ens va fer un gran recital dels que són per guardar a la memòria. Cançons del darrers discs, Rellotge d’emocions, cançons de la seva joventut i de la seva maduresa, cançons d’Ausiàs March, Anselm Turmeda, Espriu i pròpies, i una inèdita. Un variat repertori, ja que té on triar, que va acabar amb els bisos de les seues cançons més populars. Personalment, el meu millor moment o el més emotiu va arribar amb Com un puny i Jo vinc d’un silenci, sense oblidar el seu darrer caminar per València i el que totes les coses li parlen de tu. Potser altres oients trien altres peces, però ja se sap, cadascú té les seues preferències. L’important és que em pogut gaudir del gran cantant de Xàtiva al nostre país després d’anys d’oblit institucional. Esperem que amb els nous vents que corren per ací la música que fan tants i tants cantants valencians puga ser més escoltada al llarg de la nostra geografia. Gent com Oscar Briz, Eva Dénia, Maria Faubel, Júlia, Néstor Mont,Tardor, Mai Mai, …… gent amb diferents estils, però amb una cosa comuna: la llengua. Gent que, en un país normal, escoltarien a la ràdio i a la televisió.