Pedro Páramo, de Juan Rulfo.

El realisme màgic de Garcia Márquez sembla que té precedents en Mèxic de mà de l’escriptor Juan Rulfo. He llegit aquesta novel·la de l’escriptor mexicà que feia temps que volia llegir. Una novel·la que no és lineal en el temps i que el lector ha d’anar descobrint durant la lectura la seqüenciació d’aquest, a més de estar preparat per creure en aquest realisme màgic que tant present és en altres novel·les posteriors d’autora sud-americans.

“Porque no estoy acostada sólo por un rato. Y ni en la cama de mi madre, sino dentro de un cajón negro como els que se usa para enterrar a los muertos. Porque estoy muerta.”

Per cert, malgrat el títol, al començament sembla que el personatge principal és un altre. Però aquest, com Hitchcock va fer a “Psycho”, se’l carreguen aviat.
CAM04502

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*