Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Una cabana a l’Hivern, de Hubert Mingarelli.

Una petita narració sobre com es comporten un soldats alemanys destinats a un camp d’extermini, però contada per ells, des del seu punt de vista. Ara potser aquesta terna protagonista no és representativa de la majoria que hi varen estar destinats allà, i això ja es veu des de les primeres ratlles:
“Li varem explicar que nosaltres preferíem caçar que no afusellar, que no ens agradaven els afusellaments, que ens feien sentir molt malament, i que després, a la nit, teníem malson……..A un altre comandant no li hauríem parlat amb aquest to i amb tanta franquesa. Però era un reservista com nosaltres, i també dormia en un llit de campanya. Tanmateix, els assassinats l’havien envellit més que a nosaltres.”
Potser hi hauria gent farta de tot els que veia i del que els obligaven a fer, i s’escapava de l’horror a la seva manera. Però si hagueren estat majoria, l’horror, potser no haguera arribat on va arribar. També hi surt un personatge polonès, que sembla que el seu odi cap als jueus és més gran que l’odi cap als nazis, com sembla que vare demostrar molts altres seus compatriotes.
Una novel·la curta per fer reflexionar i ràpida i senzilla de llegir. Potser no és, en la meva opinió l’obra mestra que diu a la portada, però val la pena fer-hi una ullada.
CAM04167


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.