Rey Jesús, de Robert Graves. La pseudociència de la numerologia.
“-¿Y las dimensiones?
-Se conocen: un codo y medio por un codo y medio por dos y medio.
-Es decir, un octavo de cuarenta y cinco codos cúbicos, o sea, del contenido de un arcón que mmide cinco codos por tres por tres.
-Tu cálculo es correcto, y ésas són las dimensiones exactas de los ataúdes que he construido últimamente para los esenios, ¿Como lo interpretas?”
I després venen unes quantes discussions sobre el significat de nombres i lletres, buscant significats cada vegada més al·lucinants i extravagants. I és que les religions i altres sectes s’aprofiten de la ignorància matemàtica de la gent per enganyar-los i fer-los veure coses miraculoses, on en realitat només hi han coincidències o interpretacions buscades a priori per satisfer la doctrina o hipòtesi que es vol defensar, sense cap base científica. Al seu llibre “El hombre anumérico” (Tusquets-Metatemas), John Allen Paulus ja aporta moltes dades en contra d’aquest pseudociència de la numerologia que és de les més antigues que hi ha:
“Hace predicciones y afirmaciones que prácticamente no admiten falsación, pues siempre es fácil inventar una formulación alternativa consistente con lo que haya ocurrido.”
Evidentment un dels que la varen utilitzar i molt, varen ser els rabins i els cabalistes i així anaven prenent el pèl a la gent ignorant.
