El pagès i el seu món, de Josep Pla. Idealistes, materialistes.

Josep Pla conta el seu viatge a peu per descobrir el món dels pagesos de l’Empordanet. Però comença amb un poc del seu humor:
“Viatjar a peu té, és clar, els seus inconvenients. Sovint, considerables inconvenients. En primer lloc, no s’arriba a tenir, viatjant d’aquesta manera, ni prestigi ni categoria.”
Ho fa com una mica d’introducció a la moda de voler cotxes “aparatosos”, per més endavant fer una crítica canviant el significat que almenys ara tenim de les paraules idealista i materialista:
“El nombre d’idealistes cada dia augmenta. Cada dia és més gran el contingent de persones que somnien l’impossible i que per aconseguir-ho passen per sobre de tot el que se’ls presenta. Les persones que s’acontentem amb el que simplement tenen, amb la matèria del nostre pa de cada dia, els materialistes, som considerats uns perfectes infeliços. Però -cosa curiosa!- en la premsa, en les conferències, en els llibres, els materialistes som objecte d’una crítica ferotge, àcida i destemperada, i si es perd algun cop de garrot cau sobre les nostres espatlles indefectiblement. Som presentats com els causants de tots els mals, de les més perilloses calamitats de l’època. S’han de tenir grans ideals -diuen-, o sia cotxes de vuitanta-mil duros..S’ha de tenir l’esperit esvel i alterós, etcètera.”
Ara diríem que el materialista és el que vol comprar el cotxe car i aconseguir tots el bens de consum més moderns, li facen falta o no. I l’idealista el que es conforma amb poc.
CAM02692

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*