“Més important que la meta és el camí”, de Teodor Suau.
Un dels llibres que vaig comprar al Santuari del Mont el passat dia de Sant Esteve és aquest petit llibre d’un mossèn de Palma en el que intenta fer un paral·lelisme entre l’Odissea d’Homer i el missatge dels evangelis. Supose que en part per intentar fer arribar seu missatge a més gent per atreure-los a l’església catòlica, tal com li haguera agradat fa molts segles a un altre mallorquí famós, Ramon Llull. En alguns moments de la lectura he recordat el “Llibre d’Amic e Amat”: “Perquè el nostre Déu és amor. Amor sense límits…”.
Potser les parts on parla sobre moralitat i l’ètica són on m’he trobat més a gust llegint, ja que com a ateu practicant, les parts més religioses no m’acaba de convèncer molt per raons obvies. Però sempre agrada veure o llegir nous punts de vista sobre el relat de les aventures d’Odisseu.
El llibre acaba, en la meva opinió, amb un petit homenatge a Kavafis, ….o a Lluís Llach?
“I si et diuen que no existeix Ítaca, millor. No t’amoïnis. El teu mapa -el teu desig- no s’equivoca.
Més tard aprendràs que Ítaca la portes dintre. Que Ítaca ets tu,
Per això la pots cercar.
I per això la reconeixeràs de seguida quan et passi a la vora, pel camí.
I per això sabràs trobar la pau.
Seràs feliç a Ítaca
Però això serà més endavant.
Ara et cal encetar el viatge,
Tot caminant, preocupa’t sols pel camí.”
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.