Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Valentina, de Carles Soldevila. Rússia i el comunisme.

“- Quina mania de dir Petrograd! Què diantre Petrograd! -clamava el català, alçant-se de la seva cadira i passejant la seva figura alta i robusta entre les altres mig-jaients- És Leningrad, senyora Muñiz, Leningrad!

– Ja ho sé, però no m’hi acostumo -replicava la senyora Muñiz, grasseta, bondadosa i insignificant.

– Mal fet. Els joves hem de dir Leningrad sense cap vacil·lació.

-Ai. Miret, És que jo ja no soc de jove.

-Pst! Això no es diu…Rejoveneixi la seva geografia, i es sentirà ,és jove vostè mateixa. Le-nin-grad…Fins sona bé.”

Sembla a l’inici que aquesta burgès s’ha tornat comunista, però ell mateix ho desmenteix explicant que és una qüestió de mantenir-se jove i actualitzat i més amb el que diu més avant:

¿Ens negarà que els soviets han abolit la propietat privada?

– No del tot -replica Miret- De més a més, pel que em serveix a mi la propietat privada!

……

En el fons a Rússia, com a qualsevol país capitalista, hi ha la fal·lera de produir, de racionalitzar, d’electrificar…És la religió el que distingeix els pobles…I ara tots professen la mateixa religió..

– No digui barbaritats, per l’amor de Déu!

-A Rússia domina l’ateisme, tothom ho sap.

– Paraules que inventen per dissimular la veritable fe………………Al començament, els homes creien en un Déu que era una mena de savi, com si diguéssim un intel·lectual sublim…. Després varen creure en un Déu que era un formidable militar, un super-Napoleó. I avui, d’anys ençà, s’han posat a creure en un Déu fabricant, en un Déu enginyer, en una mena de Ford elevat a l’enèsima potència. I davant aquesta divinitat s’inclinen amb el mateix fervor els alemanys que els americans, que els japonesos i que els russos……

Va sospirar profundament i abans que pogués llevar-se cap objecció, va concloure amb energia:

-La veritat és aquesta.

O siga que per ells tots, els comunistes i els altres, en el fons, cerquen el mateix. Doncs sembla que no es va equivocar gaire, ja que tot açò va ser escrit al 1933, i sembla que, ja anys després de caure el comunisme, encara només pensem en produir, produir, produir……però, amb quin objectiu?

CAM01541

 

 

Publicat dins de política | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.