La Sonata a Kreutzer, de Lev Tolstoi.

“La bèstia rabiosa de la gelosia va començar a rugir dins del cau i volia saltar, però jo li tenia por i la vaig tancar a cuita-corrents. “Quin sentiment més repugnant és la gelosia!”….”

Però després la deixa escapar amb fatals conseqüències, però això ho heu de llegir, no esperar que vos ho conten.  Llegir de la ploma de l’escriptor rus, que sembla que en les novel·les curtes és on més llueix, segons he llegit per algun lloc. No puc comparar  aquesta sentència,  ja que només he llegit Guerra i Pau (i  ja tinc prepara Anna Karenina) i em va agradar força, però reconec que aquestes dues novel·les curtes de Tolstoi són prou bones i molt ben narrades, i potser la gent hauria de llegir més clàssics i no algunes de les novel·les que es publiquen ara, que com ha dit fa poc el genial Joan Daniel Bezsonoff, semblem molt avorrides.

Bé, per ser sincers, és una segona lectura d’ella.

CAM00877

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*