“Els nois”, de Toni Sala.

Comença fort el Toni amb aquesta novel·la, amb el tema dels enterraments i les morts a la carretera:

“La majoria no havien passat pel tanatori, però una part sí, els familiars més pròxims. Havien vist els nois exposats en dues urnes,  humiliats com bèsties dissecades al zoo doble de la seva mort; engabiats pel rigor mortis i engabiats pel vidre de les urnes.”

A mi tampoc m’agraden aquests espectacles, que malgrat estar al segle XXI sembla que no volem superar o canviar.

No ho entenc. Per què hi posen flors? Té collons. On et mors, tu, normalment? A casa, a l’hospital, si o no? I allà ningú hi posa flors. Em toquen els ous aquest rams. Als morts se’ls en foten, les flors. Les flors es porten al cementiri, no a la carretera. Al cap de dos dies ningú se’n recorda. Fot fàstic, està tot ple de flors podrides, no paro de veure’n.”

No sé si l’autor ha conduït per carreteres gregues, però allà són més exagerats, posen un altar, i alguns de ben grans.

 

Bé, te bona pinta, continuarem amb ell……

CAM00304

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*