Historia de la decadencia y caída del Imperio Romano, d”Edward Gibbon.

“La imaginación de Virgilio describió su estado primigenio, tal como se mostraría en épocas remotas, cuando Evandro acogió al extranjero procedente de Troya. Esta roca Tarpeya fue un matorral salvaje y solitario; en época del poeta estaba coronada con los tejados dorados de un templo; el templo ha desaparecido, han robado el oro, la rueda de la fortuna ha dado la vuelta y el terreno sagrado vuelve a estar desfigurado por espina i zarzas.”

Així es com descriu un escriptor del segle XV l’estat en que es troba la Roma Imperial, una ciutat que del no res va dominar el món, per després tornar a decaure (encara faltava un poc pels renaixentistes).
Aquest llibre és el darrer que em quedava dels que vaig comprar al mercadet solidari. No és la versió integra de l’obra de  Gibbon, és una adaptació dels sis volums de que consta l’obra original. Després de dos segles de la seva publicació, aquesta obra ja està superada en la seva faceta historiadora, però és prou entretinguda de llegir, i per un descregut com jo, prou divertit de veure com deixa per terra a l’esglèsia catòlica, he  he he…..A més que tenia ganes de saber alguna cosa més sobre la part més fosca de l’imperi Romà.
Per cert, al pobre emperador Claudi el deixa per terra. Potser Robert Graves havia llegit aquesta obra abans d’escriure el “Jo, Claudi”?

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*