La gran crisis 1911-1918, Winston Churchill.

Supose que per commemorar l’inici de la I Guerra Mundial, ara fa cent anys, han editat aquest llibre que va escriure Sir Winston Churchill sobre ella. Me’l varen regalar fa poc i ja l’he llegir, i no sense esforç. A vegades es massa detallista sobre les dades estadístiques i sobre dades militars, però m’ha agradat. Ara, com va dir Arthur Balfour el llibre sembla més una autobiografia que un llibre d’història: “una brillant autobiografia, disfressada com una història de l’univers”.
Un altre sentiment que tens després de llegir tanta carnisseria és el fer-te cada vegada més pacifista. Militars, política dels dos bàndols, enviant masses de gent a morir de manera totalment inútil. Ha hagut moments en que he recordat l’obra mestra d’Stanley Kubrick, protagonitzada per Kirk Douglas, la genial “Paths of glory”, molts anys prohibida a l’estat espanyol i francès per raons òbvies. Si fins i tot, l’autor, gens sospitós de ser pacifista, s’escandalitza en alguns moments d’aquestes matances totalment inútils:

Desde entonces, el arte militar no nos reservaba más que ataques frontales de sangre y carne fresca contra alambradas y ametralladoras, para “matar alemanes”, mientras los alemanes mataban doble cantidad de aliados………… ..
……..esa victoria iba a resultar solo un poco menos ruinosa para los vencedores que para los vencidos. 
(Encara faltaven dos anys de guerra).

Evidentment també utilitza el llibre per explicar les seves accions durant la guerra i replicar les crítiques que va rebre al seu moment, sobretot després del fracàs de Gallipoli. (Molt recomanable també la pel·lícula australiana del director Peter Weir amb el mateix títol).

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*