Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

En la nova novel·la del Vicenç Pagés el personatges han crescut. Ja no són aquells nens que creixen i es fan adults com a les anteriors novel·les que he llegit d’ell, La felicitat no és completa  i Els jugadors de whist.  En aquesta ja trobem als protagonistes fets adults i amb els propis problemes que anirem descobrint al llarg del relat. Bé, fa un petit flash-back a la infància per donar més informació de la seva personalitat.
Una gran novel·la, però un poc diferent de les anteriors, no per la història contada, sinò per la manera de redactar-la. Uns capítols mès breus del que és normal, amb alguns capítols intercalats al mig de la trama, que jo batejaria com a “capítols TIC” (bé, si la llegiu ja descobrireu la raó del nom). També hi han altres capítols que donen informació sobre aspectes secundaris de la història, però que no desentonen gens en la narració i la fan molt més entenedora i comprensible. I com m’ha passat amb les altres novel·les d’ell, no sé si per per l’edat que tenim o per haver viscut tant anys a l’Empordà, hi han parts en les que em trobe molt identificat i altres que m’han recordat vivències personals meves o d’algun famíliar.
En definitiva, una gran història i molt recomanable, i a esperar la propera.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*