K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella.

Una molt bona novel·la sobre el que varen patir els republicans al camp de concentració de Mauthausen. Recomanable per a tots aquests que últimament tenen la paraula “nazi” preparada a la punta de llengua per insultar als que demanen poder exercir un dret democràtic: votar per la nostra llibertat com a poble.
Es poden destacar moltes coses del relat, però en aquests cas hi han dues coses que m’ha cridat prou l’atenció. La primera és del postfaci, escrit per  Marta Marín-Dòmine, on recull un comentari aparegut en 1949 a Les temps modernes:

!Un altre llibre sobre els camps de cocentració! Despres dels de Rousset, Hogon i tants altres crèiem que ja s’havia vist tot. Però encara que quedin coses a dir, ens estimaríem més que callessin. La guerra s’ha acabat. I ara tenim dret a gaudir de la pau sense que ningú ens l’amargui.”

Que equivocat que anava l’autor d’aquest comentari, veien el que ha passat després en l’antiga Iugoeslàvia, Rwanda, Corea, Vietnam, Cambotja, l’URSS, ….

La segona cosa curiosa són els informes d’aprovació de llibre per la censura franquista:

“El autor del libro, exprisionero de un campo de concetración alemán, nos relata, en forma cruda, pero objectiva, el funcionamiento de aquellos campos nazis, con todas las crueldades de los SS, y los crimenes y asaltos a los almacenes del campo a que se entregaban los prisioneros rusos, polacos, checos, etc, como venganza, en los últimos dias de cautiverio, cuando las tropas aliadas avanzaban y los jefes de las guarniciones de los campos huían, hasta que por fin las fuerzas de ocupación norteamericanas ponen fin a la anarquía que se había desencadenado.” (7 de març de 1955)

Segur que és el mateix final que he llegit? Com és només nomena als presoners dels països de l’Est? en aquella època del bloc comunista?

“No obstante como se trata de cosas pasadas y de un país extranjero PUEDE PUBLICARSE.” (10 d’abril de 1963)

Com si el govern de Franco no tinguera res a veure amb la situació dels deportats republicans!
 

Aquesta entrada ha esta publicada en a ponent. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*