Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Josep Guia, l’independentisme complet, un llibre entrevista de Núria Cadenes.

I què n’opines, d’aquella transició?”
Que la dita democràcia que en va resultar va ser un nyap. És un nyap.”

Més clar aigua. Després explica més coses i com hem arribat a aquest estat de corrupció generalitzada en el que semblem viure actualment.

Acabe de llegir aquest llibre entrevista que la periodista Núria Cadenes fa al que va ser un dels millors mestres que vaig tenir a la facultat. Les seves classes eren aire fresc al costat dels “Bourbakistes” del departament d’anàlisi, i això era d’agraïr, sobretot quan feies 1r de ciències matemàtiques. A més era dels pocs que ens feia les classes en la nostra llengua, malgrat que estàvem en el grup de línea en valencià. Ell ens donava Geometria (als meus amics de la facultat de Físiques, l’Àlgebra lineal), i recorde la seva preocupació pel país i la llengua i recorde que el professor d’Àlgebra ens contava que el millor que podia fer Josep per la llengua era escriure el millor llibre d’Àlgebra del món i fer-ho en llengua catalana. Bé, n’ha escrit d’altres que tenen més públic, que no pas el petit món dels matemàtics. Després, he tingut altres trobades amb ell, però ja pel tema polític i no matemàtic.
També parla, al llibre, sobre la facultat i sembla que es va trobar amb els mateixos individus que jo em vaig trobar els darrers anys de carrera:

 “Sé que determinats sectors de l’Opus Dei de l’àrea de Geometriaia i Topologia, on jo investigava inicialment, em barraren el camí.”

Pel que vaig comprovar anys després no va ser l’únic en tropesar amb aquesta pedra.

M’ha agradat l’explicació sobre la deserció nacional de molts valencians i de com això ho varen aprofitar els espanyols per fer-los creure que aquesta deserció era un acte patriòtic, espanyol és clar, però amagat amb la paraula “valensiano”. També l’optimisme que després cap al final del llibre.
Hi ha molt més en aquestes 120 pàgines, però més val que vos apropeu a una llibreria i el compreu, com ja vaig fer a la Les Voltes, de Girona.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.