Sembla que els temps no canvien.

La clase media, en cambio, que aumentó sus ingresos con la expansión de la actividad económica después de 1962, se convirtió en una clase de “nuevos ricos” que consumian con avidez todo lo que la sociedad de consumo podia ofrecer a cambio de dinero: automóviles, vacaciones, casas de campo, ete. No estrañó, por tanto, que esta clase social se mantuviera fiel al orden y que combatiera con bríos todo tipo de demagogia obrera o falangista que pudiera poner en peligro su nivel de vida y posición.

Shlomó Ben Amí, “La revolución desde arriba: España 1936-1979”.

Actualment podria ser, la recent bombolla inmobiliària en la que molts es volien enriquir ràpidament? La ráo que el PP guanye a València una i altra vegada malgrat la seva poca qualitat democràtica? Molts, quan guanyaven diners a cabassos amb la construcció, pensarien: “a mi, que manen aquests, ja em va bé”. Potser en aquell moment sí, però i després, quan tot va esclatar?

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.