“Dones d’aigua, hòmens de fang”, de Toni Cucarella.

Bombardeig de l’estació de tren de Xàtiva:

“Els avions feixistes perseguien un presa en concret. Revolaven el nostre cel tot esperant-la.”

Sí, crec que hi ha prou amb aquesta frase per veure que no va ser aleatori la tria de l’objectiu militar. És feu quan més mal podia fer, amb un assaig previ a l’estació de Manuel.
M’agrada com escriu Toni Cucarella i quan tinc l’oportunitat llegisc algún dels seus llibres. Aquest és nou, és una adaptció d’una obra de teatre que l’autor havia escrit un any abans i estrenada en Xàtiva ja fa quasi un any, el 28 d’octubre de 2012. Molt amena i ràpida de llegir, només té una vuitantena de pàgines, però no decep gens als lectors de l’escriptor de Xàtiva.
Per la part més personal, m’agradat molt que parlara de Manuel, un poble del que encara tinc un gran record.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*