El jugador, de Fiódor Dostoyevski.

Estoy convencido de que es usted todavía un hombre honrado y se lo doy domo un amigo puede dárselos a un amigo de verdad. Si pudiera estar seguro de que al instante dejaría de jugar, de que se iría de Homburg y volvería a su país, estaria dispuesto a  darle inmediantamente mil libra para que emperzara una nueva carrera. Pero no le doy mil libra y sí sólo diez louis d’or porque a decir verdad mil libra o diez louis d’or vienen a ser para usted, en su situtación, exactamente lo mismo: se las jugaria.”

Novel·la curta, i sembla que una mica autobiogràfica de l’autor rús. Potser el títol, en la meva opinió no és encertat, ja que no hi ha només un jugador, hi ham molts més que acaben per fer del protagonista un jugador obsessionat. A més, a la novel·la, també crítica a l’aristocràcia russa que es passeja pels balnearis d’Europa, malgastant les fortunes familiars i a altres individus de diferents nacionalitats. Potser l’únic que es salva és el senyor anglès que ofereix aquesta ajuda final al protagonista.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*