Robinson Crusoe, de Daniel Defoe.

Des de la infància i sobretot per culpa del cinema i la televisió, l’idea que un té d’aquest personatge és la de nàufrag que es passa tota la “peli” en una illa deserta intentant sobreviure. Després que comences a llegir veus que això és part de la primera part de la novel·la, que hi ha encara una segona part en la que el personatge recorre mig món en cerca de aventures i de guanyar diners amb el comerç. Com també té un abans de la famosa illa deserta. Per exemple, a la segona part recorre la Xina en una caravana:

“Dos dia después atravesamos la Gran Muralla levantada por los chinos como fortificación contra los tártaros. Es aquella construcción que se extiende sobre colinas y montañas siguiendo innecesariamente una ruta donde las rocas son tan abruptas y los precipicios tales que ningún enemigo podría pasarlos y en caso de ser capaz de hacerlo, no valdría una muralla para detenerlos.
…..
¿es que pensáis que esta muralla podría resistir a un ejército europeo con buena artillería, o se mantendria en pie si fuera atacada por nuestros ingenieros secundados por dos compañias de minadores?…”

A més en aquest fragment es veu també el poc respecte i racisme que tenien en aquella època cap a altres pobles diferents dels europeus i que es nota al llarg de tota la novel·la. Ara ja se sap que al segles XVII i XVIII pocs denunciaven aquestes actituds.
Axiò de l’atac a la muralla m’ha recordat el “Victus” d’Albert Sánchez Piñol i els seu enginyer militar, Martí Zuviria.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*