Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

El que hem menjat, de Josep Pla. Fronteres culinàries.

Si més no, sobre els comtats catalans quer passaren a ésser francesos després del tractat dels Pirineus, obra iniqua de l’imperialisme francès i de la seva teoria de la fronteres naturals, Frana hi projectà no solament la seva cuina, com hi projectà totes les formes del seu dret, de l’arquitectura i, en general, de la vida; fins i tot hi projectà les seves teules vermelles. S’hi hagueren de sotmetre. Destruïren les masïes i les substituïren pels seus infectes châteaux burgesos. Una cuina basada en la mantega, en l’abundància del bou i en els principis de la cuina burgesa.
……………….
La meva experiència em porta a creure que la cuina francesa per altra part, la cuina nacional francesa no ha existit mai. La cuina nacional francesa és la que donen en els vagons-restaurant del trens expressos d’un gran part del continent. El que existeix a França són les cuines regionals, que la gent ha elaborat en espais concrets i amb productes de rodals concrets -plats que els grans restaurants de París ha fet seus i així han presentat la cuina francesa. Cosa que evidentment té un gran mèrit …..

Com sempre els estats uniformitzadors intenten destruir qualsevol signe d’identitat pròpia o d’apropiar-se de coses teves i fer-les passar per d’ells. Que fan els espanyols amb la paella i altres plats valencians?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.