Cartes d’Itàlia, de Josep Pla. El Po.

Les terres del Po formen una de les conrades més agradables, més riques, més vividores que es poden desitjar. No és estrany que hagin estat trepitjades tantes vegades i per gent diversa. Llur prestigi ha estat una invitació activa a l’esperit d’aventura i les passions del benestar. El Po, el Rin: heus ací els teatres de la història d’Europa. I la història no passa en va, deixa el camí fressat. Per les terres del Po, s’hi està bé i hi fa de molt bon anar”

I nosaltres amb un riuet com el Túria….i un que es gran, l’Ebre, des de ponent ens el volen matar.
Per altra banda, aquestes lletres m’han recordant l’inici de la novel·la de Giovanni Guareschi, “Don Camilo”, aixó com la seva adaptació al cinema amb Fernandel de protagonista.

Aquesta entrada ha esta publicada en cinema. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*