Cartes d’Itàlia, de Josep Pla. Restaurants de Roma.

A Roma hi ha restaurants de totes classes; àdhuc n’hi ha que fan cuina estrictament internacional. N’hi ha també de molt bons, i la característica d’aquests establiments és que fan cuina regional. No s’han avergonyit mai, aquests restaurants, de presentat com a grans plats els locals i regionals; a França, després d’un segle d’igualitarisme culinari, que ja fet el ple en els plats del vagó-restaurant, tornen a la cultura regional, que és tornar, en aquest ram, a la veritat.

Un capítol dedicat només la gastronomia, per completar el que havia dit al primer capítol del llibre, que encapçala amb una llarga cita de H. Heine que acaba amb un somni:

L’altre nit vaig somniar encara que m’hi trobava i que era un arlequí mig ajagut sota un salze ploraner. Les branques del salze ploraner resultaren, però, ésser macarrons qe, llargs i amables, m’arribaven fins a la boca; a través dels dens fullatge dels macarrons fluïen, en lloc de raig de sol, flamisells de mantega groga; a la fi, caigué de dalt una blanca pluja de formatge de Parma ratllat.

Aquesta entrada ha esta publicada en menjar i beure. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*