Cartes d’Itàlia, de Josep Pla. El perfum del menjar.

La caràcterística d’aquesta cuina és el prodigiós conjunt d’aromes que presenta. Ho perfumen tot: no solament la carn en totes les seves formes, sense oblidar la caça i el peix, sinó les verdures, que a la península són, en general, riquíssimes. L’oli i el llimó, la menta i la farigola, el romaní i el fonoll, la sàlvia i les taperes, el marduix i l’orenga, donen a la cuina del país una fascinació única. Al principi ho trobeu potser una mica massa perfumat; després ho enyoreu tota la vida.

No calen més comentaris, no?

Aquesta entrada ha esta publicada en menjar i beure. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*