Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Cartes d’Itàlia, de Josep Pla. La diversitat italiana.

A Itàlia, la bona cuina, suculenta, important, és regional, com ho són els vins, com ho són les formes de les senyores i les maneres d’èsser, tan diverses, dels peninsulars. Els maccheroni al forno de la Púglia; els maccheroni alla chitarra dels Abruzzi; les tagliatelle de Bolonya; els maccheroni alla anagosta de Palerm; els maccheroni a la riccota de la Basilicata; els maccheroni al pomodoro de Nàpols; els spaghetti alla amatriciana de Roma; els gnocchi de Flòrencia; tot això, diran potser són els mateixos maccheroni, formes de la mateixa pasta asciuta repetida indefinidament. No. Són plats diferents, totalment estranys, la suclència del quals prové de l’aprofitament de les varietats regionals, sempre diverses, varietats que són apreciables, perquè en la seva autenticitat no s donen enlloc més.

Amb aquesta proposta gastronòmica, i amb altres més, Pla ens intenta explicar la diversitat italiana. Itàlia no és un país uniforme, com tampoc ho és l’estat espanyol, per tant potser aquest que parlen tant de la marca “España” (i que ells mateixos s’empenyen en desprestigiar) s’ho haurien de mirar. O potser altres que perden el temps i els diners dels ciutadans, discutint a les Corts que ha de portar una paella valenciana també podrien llegir un poc més de Pla i acceptar que cada poble valencià la fa d’una manera. No veig al Parlament italià discutint sobre com s’han de fer els macarrons.
Per cert, quan Pla diu macarrons, vol dir els que ara anomenem espagueti (com es pot veure més endavant en la lectura del llibre). Al sud del Brasil, potser per influència italiana, també utilitzaven el nom de macarrons per anomenar a qualsevol tipus de pasta.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.