Bodas de sangre, de Federico García Lorca. My horse.

He trobat un paral·lelisme curiòs. Segur que el poeta ho va fer conscient, per donar més sentit de tragèdia a la seva obra i vincular-la amb les tragèdies més antigues. Un personatge diu:

¿Quién tiene un caballo ahora mismo, quién tiene un caballo? Que le daré todo lo que tengo, mis ojos y hasta mi lengua…

A Ricard III, es rei crida:

A horse, a horse, my kingdom for a horse.

No crec que siga casualitat, crec que està així voluntàriament, de la mateixa manera que els tres llenyataires del 3r acta fan la funció de cor en les tragèdies gregues i el crim no es veu a l’escena, com en aquestes darreres.
Havia vist l’obra al meu poble fa molts anys i no la recordava. Eren temps que al pobles arribava cultura i no la mediocritat que contracten ara per les festes majors.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*