Pilot de guerra, d’Antoine de Saint Exupéry.

Un novel·la curta en la que l’autor de “El petit príncep” mostra la seva faceta com a aviador durant la II guerra mundial. El protagonista és enviat a una missió totalment absurda (recorden “Path of glory” d’Stanley Kucrick? l’exercit francès sembla especialista en aquestes missions) de la qual tornen un de cada tres. Durant el vol, el protagonista reflexiona sobre els molts temes: la guerra, la caòtica derrota francesa del 1939, la religió, l’humanisme, la infància,……
Casualitat? el 31 de juliol de 1944 l’autor mor en una missió com aquesta, que els Estats Majors anomenen de reconeixement.

“És molt còmode fundar l’ordre d’una societat sobre la submissió de cadascú a unes regles fixes. És molt còmode modelar un home cec que obeeix, sense protesta, uns mestres o un Alcorà. Però per reeixir de debò, per deslliurar l’home, cal fer-lo regnar sobre ell mateix.”
………………………
“En altres temps, he viscut bones aventures: la creació de les línies postals, les rebel·lions al Sàhara, l’Amèrica del Sud,…La guerra, però, no és una veritable aventura; és només una aventura sintètica. L’aventura descansa sobre la riquesa dels lligams que estableix, dels problemes que planteja, de les creacions que provoca. No hi ha prou, per transformar en aventura el simple joc de cara o creu, de comprometre-hi la vida i la mort. La guerra no és una aventura. La guerra és una malaltia. Com el tifus.”

…………………….
“I ara cremen els pobles sencers per fer el joc de la guerra, de la mateixa manera que es talen els parcs, se sacrifiquen les tripulacions i es llança la infanteria contra els tancs. Regna un malestar inexpressable. Perquè res no serveix de res.”
Aquesta entrada ha esta publicada en els veïns del nord. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*