Divina Comèdia. Els Capets.

Vaig ser l’arrel d’aquell arbre dolent
que ha cobert d’ombra les terres cristianes,
i d’on es cull rarament cap bon fruit.
………………….
Al vostre món em deien Hug Capet;
de mi han nascut els Felips i els Lluïsos
que han governat França en els darrers temps.
……………………………
Fins que arribà el dot provençal
que ens llevà la vergonya del llinatge,
valia poc, però no en feia mal.
Comença allí la rapinya, amb mentides
i amb força; i després, per esmenar-ho
prengué Ponthieu, Normandia i Gascunya.
Carles vingué a Itàlia i, per esmenar-ho,
va fer matar Corradino; i després
envià al cel Tomàs, per esmenar-ho.

Llegir al mateix temps la Divina Comèdia (taduïda per Joan F. Mira) i la Crònica de Bernat Desclot té aquestes coincidències. Sembla que ni al poeta florentí, ni al cronista de la Corona Aragonesa li queien molt bé els Capets que feien el que volien amb el suport de “l’apostoli” de Roma.

Aquesta entrada ha esta publicada en els veïns del nord. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*